En el llarg regnat d'Isabel II (1833-1868) destaquen la seua precocitat, determinada per les circumstàncies (reina als 3 anys, major d'edat als 13, casada als 16 i destronada als 38), i dos elements d'inestabilitat emocional i política:
En primer lloc, la gran quantitat de governs que va nomenar (57 governs en 35 anys, tot i que entre 1833 i 1843 el nomenament del govern corresponia al regent ja que Isabel era minor d'edat).
En segon, la llista interminable d'amants que se li atribueix.
Sense caure en la temptació de fer valoracions morals, alguns elements contribueixen a millor entendre aquesta qüestió personal de la reina:
Per una banda, l'ampla capacitat d'intervenció de la Corona en la vida política del sistema liberal moderat (nomenament de ministres, exercici del govern sense control parlamentari, nomenament del Senat), que feia de la proximitat personal a la reina una ferramenta fonamental en la carrera política.
D'una altra, el desafortunat matrimoni amb el seu cosí germà Francisco de Asís de Borbón al qual fou obligada als 16 anys (tot i que Isabel va mostrar una aferrissada oposició) i que, finalment, va acceptar a contracor per pressions i raons polítiques després de que el seu casament esdevinguera una qüestió d'Estat, fruit d'intenses negociacions, en què van intervenir els partits polítics i les potències extrangeres.
La opinió d'Isabel sobre el seu marit, del qual vivia separada de fet des dels primers mesos del matrimoni, es resum en el comentari que durant el seu exili li va fer a León y Castillo, embaixador d'Espanya en París :
«¿Qué pensarías tú de un hombre que la noche de bodas tenía sobre su cuerpo más puntillas que yo?»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada