Aquest enllaç et porta a la nova pàgina de la Universitat d'Alacant sobre la selectivitat. En ella hi pots trobar informació actualitzada i altra que anirà penjant-se en el moment adient, com la relativa al procés de reclamació i revisió de notes. És aconsellable, per tant, que la marques entre els teus favorits en el teu navigador per a accedir més ràpidament.
També pots trobar en ella el nou model d'examen per assignatures i els criteris de correcció i qualificació.
dimarts, 27 d’abril del 2010
LLIBERTATS I DRETS
En els sistemes democràtics, l'ampli reconeixement dels drets i llibertats, individuals o col·lectius, sol provocar conflictes entre el seu exercici i els seus límits, especialment quan els drets i llibertats individuals xoquen amb altres drets o amb els principis de l'estat i l'ordre: Fins a on arriba la llibertat d'expressió? Es pot lluir una samarreta de suport a Hitler? I al Ché Guevara? I a ETA? Es pot caminar mig nu pel carrer? Fins a quin punt, on, quan? ...
Alguns d'aquests conflictes entre drets, llibertats i ordre tenen ampla repercussió pública. Com el cas recent d'una alumna a la qual l'institut li nega l'entrada per dur un mocador islàmic car el reglament de règim intern prohibeix assistir a qualsevol alumne amb el cap cobert.
Què hi deu predominar en aquest cas? El dret a l'educació de l'alumna? La seua llibertad d'expressió? La seua llibertat religiosa? El reglament de règim intern de l'Institut?
Què s'espera dels inmigrants? Fins a on han de manifestar la seua integració? Estem obligats els residents nacionals a respectar les seues manifestacions en molts casos contràries a la nostra tradició i formes de vida?
Una visió molt clarificadora d'aquest problema és el següent article de Javier Valenzuela en el País.
Alumna amb un mocador islàmic davant l'Institut que li nega l'entrada per portar-lo. FOTO: El País
Què hi deu predominar en aquest cas? El dret a l'educació de l'alumna? La seua llibertad d'expressió? La seua llibertat religiosa? El reglament de règim intern de l'Institut?
Què s'espera dels inmigrants? Fins a on han de manifestar la seua integració? Estem obligats els residents nacionals a respectar les seues manifestacions en molts casos contràries a la nostra tradició i formes de vida?
Una visió molt clarificadora d'aquest problema és el següent article de Javier Valenzuela en el País.
dilluns, 19 d’abril del 2010
LA "POSICIÓ YUSTE"
Territori controlat per ambdós bandols enfrontats en la Guerra Civil en febrer de 1939. En rosa el territoria baix control republicà.
Entre el 25 de febrer i el 6 de març, el govern republicà, pràcticament amb l'únic suport dels comunistes (el Buró Polític (direcció) del PCE s'havia instal·lat en una finca propera en Elda) , celebrà en "El Poblet" diferents consells de ministres per a tractar de organitzar le resistència en la cada vegada més menuda porció del territori que controlava.
La finca de "El Poblet" en Petrer va ser l'ultima seu del govern republicà durant la Guerra Civil. FOTO: Leoncio Gazulla
Tanmateix, durant el retir del govern en "El Poblet", tres fets van precipitar la caiguda definitiva de la República:
- La dimissió d'Azaña (que a diferència de Negrin no havia regressat del seu exili a França) com a President de la República rere el reconeixement del règim rebel per part dels governs conservadors de França i Anglaterra.
- El colp d'Estat en Madrid, contra el govern de Negrin, protagonitzat pel coronel Casado, responsable de la defensa de la capital, amb l'intent de negociació, finalment infructuós, de capitulació davant Franco a condició de permetre l'evacuació de republicans des dels ports del mediterrani.
- La sublevació contra el govern republicà de l'armada en Cartagena.
Mentres, el govern de Negrin i altres personalitats implicades en la resistència republicana des de la "Posició Yuste" (La Pasionària, el poeta Rafael Alberti...) van fugir amb avió des de l'aeròdrom del Fondó del Manyà (Monòver), molt pròxim a "El Poblet", amb direcció a Orà (Argèlia), en aquells moments, una colònia de França.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)