wiki de l'assignatura

dimecres, 22 de setembre de 2010

LES FONTS HISTÒRIQUES I LA SEUA CLASSIFICACIÓ

Les fonts històriques són qualsevol testimoni (escrit, oral, material) que permet la reconstrucció, l'anàlisi i la interpretació dels esdeveniments històrics. Les fonts històriques són, doncs, la matèria primera de la Història. 

Pragmàtica Sanció de 1769 per la que s'expulsa als Jesuites dels territoris espanyols. És una font històrica escrita, concretament, un document jurídic o legislatiu. Pel seu origen constitueix una font primària.
La diversitat de fonts històriques pot ser objecte de diferents classificacions atenent el seu origen, el suport en el que es troben, la temàtica que aborden o a la qual fan referència, la intencionalitat (si la tenen), etc.
  • Pel seu origen, les fonts històriques es classifiquen en fonts primàries o directes i fonts secundàries, indirectes o historiogràfiques.
    1. Les FONTS PRIMÀRIES procedeixen de l'època que se està investigant. Són testimonis de primera mà contemporanis als fets: lleis, tractats, memòries, censos de població, articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana...
    2. Les FONTS SECUNDÀRIES han estat elaborades amb posterioritat al període que s'està estudiant i són obra dels historiadors. Fonamentalment són els llibres de text, els manuals, els estudis científics i articles de revistes especialitzades... També són fonts secundàries els gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades primàries.
  • Segons el suport en el que es presenten, les fonts històriques poden classificar-se en:
      1. Fonts ESCRITES o TEXTUALS: Són les fonts més habituals i poden ser primàries o secundàries. Les primàries són els documents jurídics (lleis i testaments) i textos oficials, memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa i assajos de lèpoca, textos literaris... Les secundàries són els llibres d'història i altres treballs dels historiadors.
      2. Fonts GRÀFIQUES i ESTADÍSTIQUES: Normalment són fonts secundàries en les quals es mostren dades numèriques sobre uns temes determinats de caràcter econòmic, demogràfic, climàtic, etc. Són fonts d'informació quantitativa i es representen habitualment en forma de taula de dades o gràfics.
      3. Fonts ICONOGRÁFIQUES: Són fonts primàries i inclouen qualsevol tipus d'imatges: la pintura, les fotografies, els gravats, les il.lustracions i els cartells, les caricatures, els còmics, etc.
      4. Fonts CARTOGRÀFIQUES: Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen un llenguatge específic que cal poder interpretar, raó per la qual s'adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels símbols, els colors o les trames emprades en la seua realització. Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus: sincrònics (o estàtics) (expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics (o dinàmics) (expliquen l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis esdevinguts).
      5. Fonts MATERIALS (restes materials i construccions, objectes personals, eines, monedes, armes, objectes decoratius, etc): Són fonts primàries i proporcionen informació sobre diversos aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la vida quotidiana i els costums, els gustos i les modes.
      6. Fonts ORALS: Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports. L'entrevista és la font més habitual, però també s'inclouen els discursos, els programes de ràdio, les cançons, els contes... Són fonts primàries.

    diumenge, 19 de setembre de 2010

    JOSÉ ANTONIO LABORDETA, DESCANSE EN PAU

    Hui ha mort en Saragossa José Antonio Labordeta, professor d'història, escriptor, poeta, cantautor, polític, diputat per Aragó i viatger televisiu.

    Un home al qual jo vaig conèixer l'any 1974 en Terol, en l'Institut Nacional de Batxillerat "José Ibáñez Martín" quan jo no era més que un adolescent estudiant de l'últim curs de batxillerat i ell era poc més que un professor que començava a ser un referent tardà de la cançó protesta en els últims anys del Franquisme.

    Un home al que mai oblidaré.